i també...

La Plataforma Antirepressiva reuneix, de moment, col·lectius que tenen el seu àmbit d’actuació físic a la ciutat de Girona, tot i això som molt conscients que la repressió és un fenomen estès a les nostres comarques: càrrega policial a les barraques de la Bisbal 2000, mobilitzacions de pagesos i pageses pel preu de la benzina, mobilitzacions veïnals a Maçanet de la Selva... són alguns dels episodis més destacats en aquest sentit. Malauradament no ha estat possible cobrir tots els conflictes que s’han produït; aquestes són les denúncies que els col·lectius implicats ens han fet arribar:

Repressió a l'Alt Empordà

Primer de tot volem aclarir que des del moviment independentista revolucionari de l'Alt Empordà, des de fa anys, no hem tingut problemes greus amb la policia, ni detencions ni judicis. Tot i així el que sí que es viu és una calma tensa en la qual ens notem perseguits/des, controlats/des, vigilats/des.... recullen informació de les nostres activitats i controlen els nostres moviments. Tot seguit explicarem alguns d'aquests casos.

1) El 12 d'octubre passat, com cada any, vàrem convocar (Maulets i CEPC) una concentració per mostrar el nostre rebuig a la Hispanitat i a la Guardia Civil, que fa una missa per celebrar aquest genocidi. La concentració es fa a la plaça de l'església, on els guàrdies civils hi fan la missa. Una setmana abans de la concentració un veí ens va informar que els mossos d'esquadra li havien demanat el terrat de casa seva, que dóna a davant de l'església, per poder filmar la concentració. El veí s’hi va negar i ens ho va comunicar. El dia de la concentració no gravaven des d'un terrat sinó que ho feien des d’una furgoneta blanca, amb les finestres del darrere tapades amb fullola, menys un forat on hi havia la càmera.
Aquest fet es pot generalitzar en tots els actes al carrer que fem, durant els quals la policia s'entreté a fotografiar i filmar els participants.

2) El mes de març un membre de la CEPC de Figueres va ser apallissat per un nombrós grup de fatxes. Quan la policia municipal va arribar, en lloc de perseguir i identificar els fatxes, es va entretenir a demanar la documentació dels companys/es de l'apallissat que estaven el voltant seu intentant-lo ajudar, mentrestant els fatxes se’n van anar. Un d'aquests fatxes és fill d'un policia municipal.

3) Quan sortim a encartellar, des de sempre hi ha hagut identificacions amb amenaces de multar-nos però mai ho han acabat fent.

4) El passat 11 de setembre el moviment independentista revolucionari, la coordinadora d’ONG i col·lectius d'immigrants de la comarca van organitzar una concentració sota el lema: "Davant la falsa

globalització, internacionalisme i autodeterminació". La roda de premsa de presentació de l'acte la vàrem realitzar a sota les voltes de l'ajuntament per tal de reivindicar espais públics de participació ciutadana. Durant la roda de premsa, i amb la gran sorpresa dels periodistes, es varen presentar 3 antiavalalots dels mossos d'esquadra amb tot l'uniforme complet i es van situar just darrere nostre. Així mateix a la plaça de l'ajuntament hi havia 3 parelles de la policia municipal uniformada i també 4 mossos de paisà (identificats pels mateixos periodistes, ja que eren coneguts seus).

Esquerra independentista i revolucionària de l’Alt Empordà (CEPC i Maulets)

Mobilitzacions a Vidreres (la Selva)

A finals de l'any 2000 el poble de Vidreres (la Selva) va viure un seguit de manifestacions que aconseguiren, entre altres coses, un major coneixement per part de la població dels mètodes policials dels mossos d'esquadra, gràcies a les males maneres i a les empentes desproporcionades que els agents de l'autoritat repartiren indiscriminadament.
La mobilització del poble vidrerenc fou per mostrar el rebuig a uns veïns del poble encapçalats per Manuel Valdivieso (regidor electe pel PP i avui membre del grup mixt de l'Ajuntament de Vidreres - el partit el va expulsar arran dels seus excessos antidemocràtics); que feien de la burla de la democràcia la seva bandera. Per exemple, propiciaren el boicot amb empentes a les colles geganteres que ballaven a la plaça, a la trobada de gegants durant la Festa Major. Ací fou el primer cop que veïns i veïnes del poble, de forma cívica i sorollosa els mostraren el seu menyspreu per les formes que adoptaren.
Des d’aquell primer incident, el poble de Vidreres va viure les mobilitzacions més nombroses i duraderes que mai hi hagi hagut en aquest petit municipi (5.000 habitants), a favor de la convivència i la democràcia i en contra de les actituds prepotents i totalitàries.
Què va passar realment durant el mes de novembre i principi de desembre del 2000? El dissabte 4 de novembre un seguit de joves que es trobaven situats a la plaça de l'església, on Valdivieso i companyia estan celebrant una “assemblea informativa”, decideixen protestar xiulant. Al principi eren una quinzena de joves, però al cap de poc ja arribaven a la quarantena. La gent que passava per la plaça s'hi quedava i s'afegia a la protesta espontània iniciada pel jovent vidrerenc. Prop d'un centenar de persones es concentrà a la plaça amb un crit unànime dels i de les assistents a l'hora de finalitzar l'acte: dissabte tornarem!
Cada dissabte el mateix, vidrerencs i vidrerenques mostrant el seu rebuig a les actuacions provocadores i insultants d'un líder veïnal vingut a menys. La situació era tensa i desagradable però mai s'arribava a l'enfrontament, el poble mostrà un gran civisme.
Desgraciadament no es pot dir el mateix dels responsables de garantir l'ordre públic al carrer. L'actuació del mossos d'esquadra el darrer dia de les concentracions populars només es pot considerar injusta, arbitrària, provocadora i poc professional. Empentes, veïns i veïnes ferits/des i necessitats d'assistència mèdica. Violència contra un poble que va decidir protestar legítimament durant cinc dies. Us felicitem policia, ara ja sabem com sou!. Aquesta actuació aconseguí que els dos grups polítics a l'Ajuntament (deu d'onze regidors) redactessin un escrit de denúncia que s'ha de considerar just i dur al mateix temps, contra aquesta actuació.
D'aquesta mobilització ciutadana exitosa en participació sempre en quedarà un mal record, constatar que la nostra policia fa de les males maneres la seva bandera.

Des de Vidreres